És molt freqüent durant la infància, i es
tracta d’una infecció aguda en la orella mitjana.
Causes
La causa es troba en els bacteris
Streptococcus pneumoniae o Haemophilus influenzae. Normalment els bacteris
arriben a l’orella mitjana a causa d’una infecció a la gola, i els bacteris
passen per la trompa d’Eustaqui. Cal dir que els infants que hagin tingut
otitis mitjana, cada cop que tenen una infecció a la gola estan exposats a
recaure.
Simptomatologia
L’infectat té mal d’orella i una possible
supuració, i té una alta temperatura presentat rebuig als aliments, tenint
vòmits, diarrees i una pèrdua de pes. Normalment, la otitis mitjana es dóna
després d’una rinofaringitis.
Tractament
Es tracten els símptomes i a més a més es
poden usar antibiòtics específics. S’alleuja el dolor recolzant la orella sobre
una tovallola seca i calenta.
Complicacions
La otitis mitjana, mal tractada, pot derivar
en problemes auditius crònics, com una falta d’audició que pot produir sordesa
irreversible, supuració crònica, etc.
Prevenció
S’ha d’evitar que entri aigua a les orelles i
extremar la higiene en aquestes. En climes freds, es recomana abrigar bé les
orelles.
Conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix l'interior de les parpelles i que s'estén a la part anterior del globus ocular.
Causes/vies de contagi:
Una de les causes de la conjuntivitis és una infecció bacteriana. Diferents bacteris poden ser responsables de la infecció.
Període d’incubació:
Pot anar d’entre dos dies a dues setmanes.
Simptomatologia:
Presenten unes manifestacions comunes (enrogiment, fotofòbia i llàgrimes) i altres depenent de la seva causa (lleganyes matutines en les infeccioses, ... amb una durada entre 1 i 3 setmanes.
Tractament:
Tractament amb col•liris antibiòtics o pomades antibacterianes.
Complicacions/seqüeles:
En certs casos, la conjuntivitis pot durar mesos o anys. Aquesta classe de conjuntivitis pot ser causada per processos en els quals la parpella es torça cap a fora (ectropi) o cap a dins (entropió), problemes amb els conductes lacrimals, sensibilitat a certs productes químics, exposició a substàncies irritants i infecció causada per un bacteri especialment (típicament la clamídia).
Prevenció:
Rentar-se bé les mans amb sabó antisèptic i utilitzar tovalloles de paper.
El síndrome d’immunodeficiència adquirida és
el resultat a llarg termini de la infecció del virus de la immunodeficiència
humana (VIH). El virus ataca al sistema immunitari i el fa vulnerable a
infeccions o tumors. Es pot distingir entre la sida i la sida pediàtrica.
Causes
i via de transmissió
La sida pediàtrica és causada pel VIH-1. En la
infància, el VIH es transmet pel recte vertical, de mare a fill, durant
l’embaràs, el part o la lactància. Els fills de mares amb sida tenen anticossos
antiVIH, i per tant, poden donar positiu a la malaltia durant els primer mesos.
Aquests anticossos es perden, normalment, entre els primer 15 o 18 mesos de
vida. 3 de cada 4 nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel
VIH.
·Infants nascuts de mares
seropositives infectats per VIH: 25-35%.
·Transmissió de mare a fill del
virus del VIH com a causa del sida infantil: 90% dels casos.
El virus es troba a la sang, el semen i les
secrecions vaginals de les persones infectades. També és present amb menys
concentració a la llet materna.
Tant les persones portadores del VIH com les
malaltes de sida poden transmetre la malaltia.
Període
d’incubació
Entre 1 i 6 setmanes després que el virus
entri a l’organisme, aquest desenvolupa anticossos. Pot trigar molts anys a
presentar símptomes. En aquest moment es diu que la persona és seropositiva o
portadora. El virus es va multiplicant fins que les defenses es comencen a
debilitar.
Simptomatologia
Diverses fases.
A la
fase d’infecció aguda els símptomes són pseudogripals. Aquests símptomes
desapareixen després d’unes setmanes. Durant aquesta fase el VIH es multiplica
i es una fase molt contagiosa.
A la fase asimptomàtica, que pot durar 10 anys
o més, es presenten febres, suors nocturnes, pèrdues del 10% o més del pes,
sensació de cansament, diarrees... El VIH continua multiplicant-se i causa una
progressiva destrucció del sistema immunitari.
Després trobem la fase simptomàtica, amb
manifestacions més greus: pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de
facultats mentals, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de
la gana, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives,
aparició de lesions violàcies a la pell i una elevada incidència de tumors
cancerosos.
Tractament
El millor tractament és la combinació de tres
medicaments que poden reduir la presència del virus a la sang fins a nivells
pràcticament indetectables, però pot presentar greus efectes secundaris.
Prevenció
·Pràctiques sexuals segures
·No consumir drogues, i si es fa,
no per via intravenosa, i si es fa, amb agulles desinfectades
·En dones embarassades, evitar
quedar-se embarassades, i si ho fan, evitar alletar.
És una malaltia poc freqüent però molt temuda,
ja que s’infecten les membranes del cervell, i en el cas de les meningitis
bacterianes, poden deixar seqüeles com sordesa, ceguesa, o provocar la mort.
També trobem les meningitis víriques, que es curen soles i no deixen seqüeles.
Les meningitis víriques son provocades pels enterovirus, i es presenten en
petits brots a l’estiu o la tardor, i es transmeten per la saliva o pels
excrements.
Pel que fa a les meningitis bacterianes:
Causa
Són provocades per un meningococ o pel bacteri
Haemophilus influenzae tipus B. Es troben a la boca o la gola de molta gent,
però només en unes poques passa a la resta del cos a través de la sang
provocant la malaltia. Els bacteris abans esmentats es transmeten per l’aire i
per les gotes de Flügge. L’ Haemophilus influenzae només provoca meningitis en
la infància i sobretot entre els 6 i els 12 mesos. En els 3 primers mesos i
passats els 5 anys és difícil que es doni aquesta malaltia. El meningococ, en
canvi, afecta a totes les edats, tot i que sobretot afecta en la infància i
adolescència.
Període
d’incubació
Entre 1 i 10 dies, tot i que en general és
inferior a 4 dies.
Simptomatologia
Febre elevada, vòmits, mal de cap intens i
rigidesa al clatell. A vegades produeix somnolència i confusió mental. A la
pell poden sortir taquetes vermelles.
Tractament
S’ha d’hospitalitzar a l’infectat i aïllar-lo.
Aquest tipus de meningitis es tracten amb antibiòtics per via intravenosa, per
tant es requereix de l’ingrés urgent en un hospital.
Complicacions
Pot haver seqüeles sensorials (sordesa,
ceguesa), motores (paràlisi cerebral) o psíquiques (retard mental).
Prevenció
Pel que fa a la persona que es fa càrrec del
malalt o està en contacte, s’ha de medicar durant alguns dies i prendre la
vacuna si es tracta del meningococ C. Estar vacunat de meningitis no protegeix
contra tots els tipus de meningitis. A Espanya, moltes meningitis són
provocades pel meningococ B, contra el qual no existeix vacuna.
Ara podem sentir parlar a un doctor sobre la malaltia: ens informa sobre la perillositat d'aquesta en els infants
La Giardia lamblia és un paràsit infantil freqüent al nostre país. Es tracta del paràsit responsable de la gran majoria de diarrees en les escoles bressol i afecta nens/es amb edats compreses entre els 2 i 4 anys.
Causes/vies de contagi:
És causada per un paràsit intestinal anomenat Giardia lamblia i la via de transmissió és oral mitjançant la ingesta d'aigua o aliments contaminats, així com per contacte directe de nen a nen.
Període d’incubació:
1 i 4 setmanes
Simptomatologia:
En la majoria dels casos no presenta símptomes i quan apareixen ho fan a través de diarrea líquida, nàusees, anorèxia i molèsties abdominals.
Tractament:
Tractament farmacològic antiparasitari per eliminar el paràsit.
Complicacions/seqüeles:
Si no són tractats poden presentar pèrdua de pes.
Prevenció:
La prevenció consisteix en la utilització de mesures higièniques personals com són rentar-se les mans abans i després d'ingerir aliments, el bany, la higiene dels aliments que es consumeixen crus com les fruites i verdures.
Informació extreta de:
http://www.wikiteka.com/trabajos/ortografia-455/
https://eines.ioc.cat/doku/fp:importacio:sscc:edi:pdf:1752c03:u5:1_les_malalties_infantils#lambliosi_o_giardia_lamblia
La legionel•losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel•losi) o, incorrectament, com a legionel•la, és una malaltia infecciosa.
Causes/vies de contagi:
Causada per l'acció d'alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila.
Bacteris legionella
Període d’incubació:
Entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.
Simptomatologia:
És semblant a la de la grip: febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica.
Tractament:
L’eritromicina i el levofloxacino són els antibiòtics actualment recomanats. Estan disponibles altres substàncies medicinals per als pacients que no toleren l’eritromicina. La malaltia de Pontiac no requereix un tractament específic.
Complicacions/seqüeles:
Tenen un risc superior les persones inmunodeprimides per malalties com el càncer, malalties del ronyó que requereixen diàlisi, diabetis o VIH. Així mateix, tenen un alt risc aquelles persones que prenen medicines que suprimeixen el sistema immunitari.
Prevenció:
Neteja i manteniment de les instal•lacions de risc. Molt perillosa en les carxofes de les dutxes, per això és millor que siguin de plàstic.
Informació extreta de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Legionel%C2%B7losi
http://es.wikipedia.org/wiki/Legionelosis#Epidemiolog.C3.ADa
A continuació parlarem de l’asma bronquial, una malaltia que cada cop presenta més casos en la població infantil, i que es caracteritza per la presència de crisis i dificultat per respirar i que pot desaparèixer i reaparèixer.
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols, respectivament. Aquests disminueixen la seva mida, i dificulten l'entrada de l'aire (H2o) en els pulmons.
Causes
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl•lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.
Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al•lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl•lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiper reactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T. Tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl•lules Th2) que condueixen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl•lules presentadores d'antigen, tals com les cèl•lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.
El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria.
A continuació adjunto una imatge on es mostra l’estat de les vies aèries abans i desprès d’un atac d’asma:
Tractament
Els objectius als que es pretén arribar amb el tractament de l’asma són: mantenir en nivells òptims la funció pulmonar, mantenir nivells normals d’activitat, incloent l’exercici, controlar símptomes crònics i problemàtics, prevenir recaigudes i evitar efectes adversos provocats per les medicines.
En general, trobem dos tipus de medicaments:
•Els medicaments antiinflamatoris (detenen i ajuden a prevenir el desenvolupament de la inflamació de les vies respiratòries i són els corticosteroides, el cromoglicat, el nedocromil i els anti-leucotriens).
•Els broncodilatadors (obren la via respiratòria relaxant el múscul bronquial).
Complicacions
Les causes poden ser severes: mort, disminució de la capacitat per fer exercici i desenvolupar altres activitats, falta de son degut a símptomes nocturns, canvis permanents en la funció pulmonar, tos persistent i dificultat per respirar tenint que usar un respirador.
Prevenció
Els símptomes d'asma es poden reduir substancialment evitant els desencadenants i les substàncies que irriten les vies respiratòries. Això inclou moltes accions com cobrir els llits amb fundes antial•lèrgiques o eliminar els fums a la llar.
A continuació, em sembla interessant adjuntar un vídeo que ens parla sobre l’increment de l’asma en la població infantil: http://www.youtube.com/watch?v=4AcrMmmH-ho
