Diftèria

Es dóna sobretot entre 1 i 5 anys i afecta en gran part a les amígdales, la gola, el nas o la pell. És una malaltia aguda molt infecciosa, i es manifesta sobretot a la infància.

Causes

Es transmet per contacte directe amb la persona infectada, amb una persona convalescent, portadora sana o en període d’incubació, a través de les gotetes que es produeixen per secrecions del nas, la pell, la gola i els ulls. El bacteri causant és el Corynebacterium diphteriae.

Període d’incubació

Als 5 dies d’haver sigut exposat a la malatia, es forma un exsudat de color blanc grisenc que afecta al nas i a la gola.

Simptomatologia

Depèn de la zona on es localitzi:

1.       Diftèria nasal: a vegades passa inadvertida, pel que pot escampar-se cap a la laringe i la faringe. És freqüent en lactants.

2.       Diftèria faríngia: febre baixa, mal de coll, glàndules limfàtiques inflamades al coll. Es pot donar obstrucció respiratòria per l’extensió d’una membrana de color blanc grisenc que s’estén cap als bronquis.

3.       Diftèria laríngia: acostuma a aparèixer després de la faríngia i produir ronquera, afonia i tos de gos.

Tractament

Hospitalitzar al pacient i sotmetre’l a un aïllament respiratori fins que es recuperi. Tractament amb: sèrum antidiftèric, antibiòtics i a vegades assistència respiratòria mecànica.

Complicacions

Si no es tractada correctament, pot afectar al ronyó, al cor i al sistema nerviós, sent possible una paràlisi. Entre un 5% i un 10% dels casos, el pacient mor.

Prevenció

Ens podem immunitzar a través de la vacuna. Si es produeixen brots, cal aïllar a la persona malalta, tractar a les portadores i declarar-ho a les autoritats sanitàries. Haver passat la diftèria no garanteix no recaure. Si es produeix en un grup d’infants, cal examinar a tots els que hagin estat en contacte amb la persona afectada.