És molt freqüent durant la infància, i es
tracta d’una infecció aguda en la orella mitjana.
Causes
La causa es troba en els bacteris
Streptococcus pneumoniae o Haemophilus influenzae. Normalment els bacteris
arriben a l’orella mitjana a causa d’una infecció a la gola, i els bacteris
passen per la trompa d’Eustaqui. Cal dir que els infants que hagin tingut
otitis mitjana, cada cop que tenen una infecció a la gola estan exposats a
recaure.
Simptomatologia
L’infectat té mal d’orella i una possible
supuració, i té una alta temperatura presentat rebuig als aliments, tenint
vòmits, diarrees i una pèrdua de pes. Normalment, la otitis mitjana es dóna
després d’una rinofaringitis.
Tractament
Es tracten els símptomes i a més a més es
poden usar antibiòtics específics. S’alleuja el dolor recolzant la orella sobre
una tovallola seca i calenta.
Complicacions
La otitis mitjana, mal tractada, pot derivar
en problemes auditius crònics, com una falta d’audició que pot produir sordesa
irreversible, supuració crònica, etc.
Prevenció
S’ha d’evitar que entri aigua a les orelles i
extremar la higiene en aquestes. En climes freds, es recomana abrigar bé les
orelles.
Conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix l'interior de les parpelles i que s'estén a la part anterior del globus ocular.
Causes/vies de contagi:
Una de les causes de la conjuntivitis és una infecció bacteriana. Diferents bacteris poden ser responsables de la infecció.
Període d’incubació:
Pot anar d’entre dos dies a dues setmanes.
Simptomatologia:
Presenten unes manifestacions comunes (enrogiment, fotofòbia i llàgrimes) i altres depenent de la seva causa (lleganyes matutines en les infeccioses, ... amb una durada entre 1 i 3 setmanes.
Tractament:
Tractament amb col•liris antibiòtics o pomades antibacterianes.
Complicacions/seqüeles:
En certs casos, la conjuntivitis pot durar mesos o anys. Aquesta classe de conjuntivitis pot ser causada per processos en els quals la parpella es torça cap a fora (ectropi) o cap a dins (entropió), problemes amb els conductes lacrimals, sensibilitat a certs productes químics, exposició a substàncies irritants i infecció causada per un bacteri especialment (típicament la clamídia).
Prevenció:
Rentar-se bé les mans amb sabó antisèptic i utilitzar tovalloles de paper.
El síndrome d’immunodeficiència adquirida és
el resultat a llarg termini de la infecció del virus de la immunodeficiència
humana (VIH). El virus ataca al sistema immunitari i el fa vulnerable a
infeccions o tumors. Es pot distingir entre la sida i la sida pediàtrica.
Causes
i via de transmissió
La sida pediàtrica és causada pel VIH-1. En la
infància, el VIH es transmet pel recte vertical, de mare a fill, durant
l’embaràs, el part o la lactància. Els fills de mares amb sida tenen anticossos
antiVIH, i per tant, poden donar positiu a la malaltia durant els primer mesos.
Aquests anticossos es perden, normalment, entre els primer 15 o 18 mesos de
vida. 3 de cada 4 nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel
VIH.
·Infants nascuts de mares
seropositives infectats per VIH: 25-35%.
·Transmissió de mare a fill del
virus del VIH com a causa del sida infantil: 90% dels casos.
El virus es troba a la sang, el semen i les
secrecions vaginals de les persones infectades. També és present amb menys
concentració a la llet materna.
Tant les persones portadores del VIH com les
malaltes de sida poden transmetre la malaltia.
Període
d’incubació
Entre 1 i 6 setmanes després que el virus
entri a l’organisme, aquest desenvolupa anticossos. Pot trigar molts anys a
presentar símptomes. En aquest moment es diu que la persona és seropositiva o
portadora. El virus es va multiplicant fins que les defenses es comencen a
debilitar.
Simptomatologia
Diverses fases.
A la
fase d’infecció aguda els símptomes són pseudogripals. Aquests símptomes
desapareixen després d’unes setmanes. Durant aquesta fase el VIH es multiplica
i es una fase molt contagiosa.
A la fase asimptomàtica, que pot durar 10 anys
o més, es presenten febres, suors nocturnes, pèrdues del 10% o més del pes,
sensació de cansament, diarrees... El VIH continua multiplicant-se i causa una
progressiva destrucció del sistema immunitari.
Després trobem la fase simptomàtica, amb
manifestacions més greus: pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de
facultats mentals, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de
la gana, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives,
aparició de lesions violàcies a la pell i una elevada incidència de tumors
cancerosos.
Tractament
El millor tractament és la combinació de tres
medicaments que poden reduir la presència del virus a la sang fins a nivells
pràcticament indetectables, però pot presentar greus efectes secundaris.
Prevenció
·Pràctiques sexuals segures
·No consumir drogues, i si es fa,
no per via intravenosa, i si es fa, amb agulles desinfectades
·En dones embarassades, evitar
quedar-se embarassades, i si ho fan, evitar alletar.
És una malaltia poc freqüent però molt temuda,
ja que s’infecten les membranes del cervell, i en el cas de les meningitis
bacterianes, poden deixar seqüeles com sordesa, ceguesa, o provocar la mort.
També trobem les meningitis víriques, que es curen soles i no deixen seqüeles.
Les meningitis víriques son provocades pels enterovirus, i es presenten en
petits brots a l’estiu o la tardor, i es transmeten per la saliva o pels
excrements.
Pel que fa a les meningitis bacterianes:
Causa
Són provocades per un meningococ o pel bacteri
Haemophilus influenzae tipus B. Es troben a la boca o la gola de molta gent,
però només en unes poques passa a la resta del cos a través de la sang
provocant la malaltia. Els bacteris abans esmentats es transmeten per l’aire i
per les gotes de Flügge. L’ Haemophilus influenzae només provoca meningitis en
la infància i sobretot entre els 6 i els 12 mesos. En els 3 primers mesos i
passats els 5 anys és difícil que es doni aquesta malaltia. El meningococ, en
canvi, afecta a totes les edats, tot i que sobretot afecta en la infància i
adolescència.
Període
d’incubació
Entre 1 i 10 dies, tot i que en general és
inferior a 4 dies.
Simptomatologia
Febre elevada, vòmits, mal de cap intens i
rigidesa al clatell. A vegades produeix somnolència i confusió mental. A la
pell poden sortir taquetes vermelles.
Tractament
S’ha d’hospitalitzar a l’infectat i aïllar-lo.
Aquest tipus de meningitis es tracten amb antibiòtics per via intravenosa, per
tant es requereix de l’ingrés urgent en un hospital.
Complicacions
Pot haver seqüeles sensorials (sordesa,
ceguesa), motores (paràlisi cerebral) o psíquiques (retard mental).
Prevenció
Pel que fa a la persona que es fa càrrec del
malalt o està en contacte, s’ha de medicar durant alguns dies i prendre la
vacuna si es tracta del meningococ C. Estar vacunat de meningitis no protegeix
contra tots els tipus de meningitis. A Espanya, moltes meningitis són
provocades pel meningococ B, contra el qual no existeix vacuna.
Ara podem sentir parlar a un doctor sobre la malaltia: ens informa sobre la perillositat d'aquesta en els infants
La Giardia lamblia és un paràsit infantil freqüent al nostre país. Es tracta del paràsit responsable de la gran majoria de diarrees en les escoles bressol i afecta nens/es amb edats compreses entre els 2 i 4 anys.
Causes/vies de contagi:
És causada per un paràsit intestinal anomenat Giardia lamblia i la via de transmissió és oral mitjançant la ingesta d'aigua o aliments contaminats, així com per contacte directe de nen a nen.
Període d’incubació:
1 i 4 setmanes
Simptomatologia:
En la majoria dels casos no presenta símptomes i quan apareixen ho fan a través de diarrea líquida, nàusees, anorèxia i molèsties abdominals.
Tractament:
Tractament farmacològic antiparasitari per eliminar el paràsit.
Complicacions/seqüeles:
Si no són tractats poden presentar pèrdua de pes.
Prevenció:
La prevenció consisteix en la utilització de mesures higièniques personals com són rentar-se les mans abans i després d'ingerir aliments, el bany, la higiene dels aliments que es consumeixen crus com les fruites i verdures.
Informació extreta de:
http://www.wikiteka.com/trabajos/ortografia-455/
https://eines.ioc.cat/doku/fp:importacio:sscc:edi:pdf:1752c03:u5:1_les_malalties_infantils#lambliosi_o_giardia_lamblia
La legionel•losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel•losi) o, incorrectament, com a legionel•la, és una malaltia infecciosa.
Causes/vies de contagi:
Causada per l'acció d'alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila.
Bacteris legionella
Període d’incubació:
Entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.
Simptomatologia:
És semblant a la de la grip: febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica.
Tractament:
L’eritromicina i el levofloxacino són els antibiòtics actualment recomanats. Estan disponibles altres substàncies medicinals per als pacients que no toleren l’eritromicina. La malaltia de Pontiac no requereix un tractament específic.
Complicacions/seqüeles:
Tenen un risc superior les persones inmunodeprimides per malalties com el càncer, malalties del ronyó que requereixen diàlisi, diabetis o VIH. Així mateix, tenen un alt risc aquelles persones que prenen medicines que suprimeixen el sistema immunitari.
Prevenció:
Neteja i manteniment de les instal•lacions de risc. Molt perillosa en les carxofes de les dutxes, per això és millor que siguin de plàstic.
Informació extreta de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Legionel%C2%B7losi
http://es.wikipedia.org/wiki/Legionelosis#Epidemiolog.C3.ADa
A continuació parlarem de l’asma bronquial, una malaltia que cada cop presenta més casos en la població infantil, i que es caracteritza per la presència de crisis i dificultat per respirar i que pot desaparèixer i reaparèixer.
L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols, respectivament. Aquests disminueixen la seva mida, i dificulten l'entrada de l'aire (H2o) en els pulmons.
Causes
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl•lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.
Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al•lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl•lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiper reactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T. Tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl•lules Th2) que condueixen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl•lules presentadores d'antigen, tals com les cèl•lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.
El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria.
A continuació adjunto una imatge on es mostra l’estat de les vies aèries abans i desprès d’un atac d’asma:
Tractament
Els objectius als que es pretén arribar amb el tractament de l’asma són: mantenir en nivells òptims la funció pulmonar, mantenir nivells normals d’activitat, incloent l’exercici, controlar símptomes crònics i problemàtics, prevenir recaigudes i evitar efectes adversos provocats per les medicines.
En general, trobem dos tipus de medicaments:
•Els medicaments antiinflamatoris (detenen i ajuden a prevenir el desenvolupament de la inflamació de les vies respiratòries i són els corticosteroides, el cromoglicat, el nedocromil i els anti-leucotriens).
•Els broncodilatadors (obren la via respiratòria relaxant el múscul bronquial).
Complicacions
Les causes poden ser severes: mort, disminució de la capacitat per fer exercici i desenvolupar altres activitats, falta de son degut a símptomes nocturns, canvis permanents en la funció pulmonar, tos persistent i dificultat per respirar tenint que usar un respirador.
Prevenció
Els símptomes d'asma es poden reduir substancialment evitant els desencadenants i les substàncies que irriten les vies respiratòries. Això inclou moltes accions com cobrir els llits amb fundes antial•lèrgiques o eliminar els fums a la llar.
A continuació, em sembla interessant adjuntar un vídeo que ens parla sobre l’increment de l’asma en la població infantil: http://www.youtube.com/watch?v=4AcrMmmH-ho
La pneumònia és una inflamació dels pulmons
que provoca una dificultat respiratòria. És freqüent en els nadons de 0 a 1
any. Cal dir que a l’hivern és quan es produeixen més casos de pneumònies, un
75%.
Causes
La malaltia pot estar provocada per un virus
(sincital, parainfluença, adenovirus) o per bacteris (pneumococs, Haemophilus
influenzae, Klebsiella pneumoniae, legionelles, Rickettsia). També pot ser
provocat en molt poques ocasions per protozous, fongs o substàncies químiques.
A vegades, la combinació d’un virus i un bacteri pot provocar la pneumònia.
Simptomatologia
Els símptomes varien segons les condicions
personals del malalt, però normalment trobem crisis agudes amb calfreds
bruscos, sudoració i dolor. Altres símptomes són la febre alta, tos, cefalees,
vòmits, taquicàrdia, herpes labial a causa de les baixes defenses, dispnea i
cianosi (color blavós de la pell). Acostuma a acabar amb una crisi, igual que
quan comença (de manera ràpida i espontània).
Tractament
A vegades calen hospitalitzacions per a dur a
terme cures intensives o administrar oxigen. Si la pneumònia és produïda per
bacteris cal seguir un tractament amb antibiòtics. Les pneumònies provocades
per virus solen curar-se soles i espontàniament. Com a mesura general: fer
repòs, ingerir aigua, fer oxigenacions si és necessari i seguir un tractament
amb fàrmacs del tipus antitèrmics, analgèsics i broncodilatadors.
Complicacions
La malaltia és greu, però la recuperació sol
durar una setmana. Poden, però, sorgir complicacions que afecten al sistema
pulmonar, com embassaments pleurals o abscessos pulmonars.
A Perú, per falta de mesures preventives i les baixes temperatures, les morts d'infants per pneumònies o infeccions respiratòries agudes són quelcom abundant:
És una infecció respiratòria produïda per virus en la qual
s'inflamen els bronquis i els bronquíols, que són les vies aèries o conductes
més petits que porten l'aire dins del pulmó. Afecta als nens i nenes menors de
2 anys, sobretot als menors de 6 mesos.
Causes/vies de
contagi:
El virus que causa la bronquiolitis més freqüentment és el
VRS, virus respiratori sincitial.Es
contagia principalment tocant objectes contaminats amb el virus (per exemple,
joguines, xumets,... en els quals solen quedar-se gotes de saliva o mucositat
amb el virus) i després tocant-se els ulls, el nas o la boca. També pot
contagiar-se respirant gotes de petita grandària que genera la persona que té el
virus en tossir o esternudar.
Període
d’incubació:
D'entre diversos dies a la setmana, depenent de la infecció
causant de la bronquiolitis.
Simptomatologia:
Al principi de la malaltia, els nens i nenes solen presentar
un quadre *catarral (augment de mucositat i tos).
Posteriorment, s'inflamen els bronquíols dificultant el pas
d'aire a través d'ells. Això pot produir dificultat per respirar (respiració
ràpida, marcant les costelles o movent molt l'abdomen) i que s'escoltin
“xiulades” o altres sorolls al auscultar al nen. Pot produir-se vòmit o
ennuegar-se.
Tractament:
Buidar-los les fosses nasals fent un rentat nasal (posar
sèrum fisiològic i aspirar la mucositat). Elevar una mica la capçalera del
llit/bressol ajuda a respirar una mica millor. Si el nen o nena té febre es poden administrar
antitèrmics com el paracetamol i el ibuprofè (aquest últim, en majors de 6
mesos), i també mesures físiques (destapar al nen o banys amb aigua temperada).
La majoria dels medicaments que s'han provat per la bronquiolitis
no han demostrat millorar els símptomes.
Complicacions/seqüeles:
Encara que sovint és una malaltia lleu, alguns lactants estan
en risc d'una malaltia més greu i requereixen hospitalització. Els nens que han
patit bronquiolitis tenen més probabilitats de desenvolupar asma més endavant,
però no és clar si la malaltia és en realitat una causa desencadenant de
l'asma.
Prevenció:
Rentar-se les mans freqüentment, especialment abans i després
de tocar al nen o algun dels objectes que ell utilitza. És també important
evitar els llocs concorreguts, especialment on hi hagi molts nens (com a
guarderies i parcs infantils).
S'ha d'evitar totalment l'exposició al fum de tabac. Es
recomana la lactància materna, ja que els nens que la prenen estan més
protegits contra la bronquiolitis.
La tos ferina és una malaltia infecciosa bacteriana que causa una tos
incontrolable. El nom en anglès prové del soroll que es produeix en respirar
després de tossir. Qualsevol pot tenir tos ferina, però és més comuna entre els
nounats i els nens. És especialment perillosa en els nounats.
Causes/vies de
contagi:
És una malaltia produïda per un germen. Una vegada de patir-la deixa
immunitat per molt temps però no per a tota la vida. La durada de tot el quadre
de la malaltia és perllongat, aproximadament 45 dies.
El contagi és per contacte directe, a través de la saliva, la tos o
esternut, i té una durada de 6 a 8 setmanes aproximadament.
Període
d’incubació:
El període d'incubació és de 8 a 14 dies i pot atacar al nen des de les
primeres setmanes de vida.
Simptomatologia:
Fase catarral: dura d'una a dues setmanes i es caracteritza per tos,
esternuts, apatia, febrícula, i falta d'apetit.
Fase paroxística: dura entre 4 i 6 setmanes i es caracteritza per
accessos de tos repetits, seguits per una inspiració profunda i sorollosa (cant
de gall). Els vòmits són produïts per l'emmagatzematge de mucositat i la
irritació de la faringe. Aquests accessos apareixen més freqüentment durant la
nit.
Fase de convalescència: dura de 2 a 3 setmanes i es caracteritza per tos
persistent, però sense accessos. Els símptomes van gradualment disminuint-se.
Tractament:
El tractament radica principalment en els antibiòtics, macròlids com
l’eritromicina o la claritromicina, si s'inicien prou d'hora en l'etapa
catarral. Desafortunadament, la majoria dels pacients són diagnosticats en el
curs avançat de la malaltia, quan els antibiòtics poden no ser molt efectius.
No obstant això, poden eliminar la presència del bacteri en les secrecions i
reduir ràpidament la capacitat del pacient per disseminar la malaltia a uns
altres.
Complicacions/seqüeles:
Les complicacions més freqüents de la tos ferina inclouen pneumònia
(15-20%), otitis mitjana causada per sobreinfecció secundària amb Haemophilus
influenzae o pneumococ, anorèxia, deshidratació, encefalopaties, episodis
d'apnea i mort. Les convulsions també es troben en al voltant de 2 a 4%, una
complicació inusual, ocorre especialment en el 0,5% dels pacients amb dany
cerebral per encefalopaties, que és sovint un dany permanent. La causa exacta no
està encara clara. La major part de les hospitalitzacions i pràcticament totes
les morts es produeixen en nens menors d'un any de vida.
Prevenció:
Vacunes específiques (DTaP) i les combinades per al tètan, diftèria i
tos ferina.
La mesura de control més eficaç és mantenir el nivell més alt possible
d'immunització en la comunitat (immunització de grup). El tractament amb
determinats antibiòtics, com l’eritromicina, pot escurçar el període de
contagi. Les persones infectades o amb probabilitat d'estar-ho han de
mantenir-se allunyades dels nens petits i els bebès fins a rebre el tractament
correcte. El tractament de les persones que siguin contactes propers de casos
de tos *ferina també és una part important de la prevenció.
Es dóna sobretot entre 1 i 5 anys i afecta en
gran part a les amígdales, la gola, el nas o la pell. És una malaltia aguda
molt infecciosa, i es manifesta sobretot a la infància.
Causes
Es transmet per contacte directe amb la
persona infectada, amb una persona convalescent, portadora sana o en període
d’incubació, a través de les gotetes que es produeixen per secrecions del nas,
la pell, la gola i els ulls. El bacteri causant és el Corynebacterium
diphteriae.
Període
d’incubació
Als 5 dies d’haver sigut exposat a la malatia,
es forma un exsudat de color blanc grisenc que afecta al nas i a la gola.
Simptomatologia
Depèn de la zona on es localitzi:
1.Diftèria nasal: a vegades passa
inadvertida, pel que pot escampar-se cap a la laringe i la faringe. És freqüent
en lactants.
2.Diftèria faríngia: febre baixa,
mal de coll, glàndules limfàtiques inflamades al coll. Es pot donar obstrucció
respiratòria per l’extensió d’una membrana de color blanc grisenc que s’estén
cap als bronquis.
3.Diftèria laríngia: acostuma a
aparèixer després de la faríngia i produir ronquera, afonia i tos de gos.
Tractament
Hospitalitzar al pacient i sotmetre’l a un
aïllament respiratori fins que es recuperi. Tractament amb: sèrum antidiftèric,
antibiòtics i a vegades assistència respiratòria mecànica.
Complicacions
Si no es tractada correctament, pot afectar al
ronyó, al cor i al sistema nerviós, sent possible una paràlisi. Entre un 5% i
un 10% dels casos, el pacient mor.
Prevenció
Ens podem immunitzar a través de la vacuna. Si
es produeixen brots, cal aïllar a la persona malalta, tractar a les portadores
i declarar-ho a les autoritats sanitàries. Haver passat la diftèria no
garanteix no recaure. Si es produeix en un grup d’infants, cal examinar a tots
els que hagin estat en contacte amb la persona afectada.
Interessant vídeo sobre la història de la tuberculosi
Causes
És unamalaltia
infecciosacomuna
i sovint mortal causada per micobacteris,
principalmentMycobacterium tuberculosis.La tuberculosi sol atacar els pulmons però
també pot afectar elsistema
nerviós central, elsistema
limfàtic, elsistema
circulatori, elsistema
genitourinari, elsistema
gastrointestinal, els ossos, lesarticulacionsi fins i tot lapell. Altres micobacteris, comMycobacterium bovis,Mycobacterium africanum,Mycobacterium canetti, iMycobacterium microtitambé causen tuberculosi, però són
espècies més rares.
Símptomes
Quan la malaltia esdevé activa, el 75% dels casos són de Tuberculosipulmonar. Els
símptomes inclouen mal al pit,tos sanguinolenta, i una
tos productiva i perllongada que dura més de tres setmanes. Els símptomes
sistèmics inclouenfebre,esgarrifances,suors nocturnes,pèrdua d'apetit,pèrdua de pes,
pal·lidesa, i sovint una tendència a cansar-se molt fàcilment.
En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels
pulmons, causant altres tipus de Tuberculosi, denominats col·lectivament
tuberculosi extra pulmonar.
Tractament
El tractament de la Tuberculosi utilitzaantibiòticsper matar els bacteris. Els dos antibiòtics
utilitzats més habitualment són larifampicinai laisoniazida.
Tanmateix, en lloc del curt tractament amb antibiòtics habitualment utilitzat
per curar altres infeccions bacterianes, la Tuberculosi requereix períodes molt
més llargs de tractament (entre mig any i un any) per eliminar completament els
micobacteris del cos.En el
tractament de la Tuberculosi latent se sol utilitzar un únic antibiòtic, mentre
que la malaltia activa es tracta millor amb combinacions de diversos
antibiòtics, per reduir el risc que els bacteris desenvolupin unaresistència
als antibiòtics. Les persones que tenen infeccions latents
són tractades per evitar que més endavant progressin a la malaltia activa.
Tanmateix el tractament amb rifampicina i pirazinamida no és lliure de riscs.
Complicacions
Els trastorns es classifiquen bàsicament en tuberculosi pulmonar, la més
freqüent, i la tuberculosi extra pulmonar en la qual els bacils que infecten
els pulmons es dirigeixen a altres òrgans del pacient.
Aproximadament en un 90% dels casos, la primoinfecció tuberculosa és
asimptomàtica, i només es pot constatar més endavant. En la resta dels casos es
presenten algunes manifestacions respiratòries com ara la tos seca, i d'altres
de caràcter general com ara la pèrdua de gana, prostració, debilitat i síndrome
febril, caracteritzada per un augment de temperatura corporal acompanyada de
suors abundants. El trastorn no sol evolucionar gràcies a l'acció immunològica,
tot i quan es presentin símptomes i sigui diagnosticat, el tractament abreuja
la durada i preveu la possible disseminació dels bacils cap a altres teixit o
òrgans.
Prevenció
La prevenció i el control de la Tuberculosi utilitza dos
enfocaments paral·lels. En el primer, les persones amb Tuberculosi i els seus
contactes són identificats i tractats. La identificació d'infeccions sovint
implica analitzar grups d'alt risc en busca de Tuberculosi. En el segon
enfocament, els nens sónvacunatsper protegir-los de la malaltia.
Desafortunadament, no hi ha capvacunaque ofereixi una protecció fiable als
adults. Tanmateix, en regions tropicals en què el nivell d'altres espècies de
micobacteris és elevat, l'exposició amicobacteris no tuberculososproporciona una certa protecció contra la Tuberculosi.
Lagrip és una malaltia infecciosai que afecta els humans i els
animals.
Causes/vies
de contagi:
Causada
pels virus de la famíliaOrthomyxoviridae
que inclou els gèneresInfluenzavirus
A, B i C.
El virus entra per les vies
respiratòries a través de les petites gotes desalivadels esternuts.
Període
d’incubació:
De
dos dies a una setmana.
Simptomatologia:
Sónsímptomeshabituals de la grip lafebre,
elmal de cap,
elcansament,
latos seca, elmal de coll, lacongestió
nasal, elsesternuts,
lairritaciód'ulls, el dolor al cos o la
sensació de fred.
Tractament:
El tractament de la gripés per combatre els
símptomes. Elparacetamoli
l’àcidacetilsalicílicsón els medicaments més útils per a la
febre i el dolor. Si es presenten altres símptomes es tractaran de forma
puntual. Eldescansés
important per ajudar a la millora de la infecció.
En algunes
persones, la grip pot causar complicacions greus, com pneumònia bacteriana,
deshidratació i empitjorament d'afeccions mèdiques cròniques, com la
insuficiència cardíaca congestiva, l'asma o la diabetis. Tant als nens com als
adults se'ls poden presentar sinusitis i infeccions de l'oïda.
Prevenció:
La prevenció més adequada per a la
grip és la vacunació. La vacuna és anual, les persones en les quals està
recomanat vacunar-se són les afectades per patologies respiratòries i
cardíaques cròniques, immunodeprimits, i persones en contacte quotidià amb aquests
malalts.
Seguir unes bones
pràctiques d'higiene. Això ajuda a disminuir la transmissió del virus i és
l'acció més efectiva per protegir-se i protegir els altres.
El refredat, que gairebé tothom a patit alguna
vegada, està inclòs dins de les malalties respiratòries. El refredat comú és
d’origen infecciós, i els microorganismes causants són alguns virus.
Rinovirus
Causa
El virus més freqüent que causa el refredat és
el rinovirus, responsable del 25-30% dels episodis patològics. Es transmet al
tossir o esternudar, per via aèria. El refredat és una infecció vírica de curs
benigne.
Simptomatologia
Es presenten mals de coll, rinorrea (mocs),
mal de cap, tos, esternuts i a vegades febre baixa durant 3 o 4 dies.
Tractament
Tractament dels símptomes. És recomanable
alleujar l’obstrucció nasal amb sèrum fisiològic i hidratar-se molt. Si puja la
febre podem usar antitèrmic. Per facilitar la respiració, és recomanable
mantenir un ambient humit.
Popularment és coneguda com galteres. És una
malaltia vírica que afecta al teixit glandular i nerviós. Es produeix
tumefacció en les glàndules salivals. Pot aparèixer de manera esporàdica o en
epidèmies locals. Normalment apareix a partir dels 3 anys, poques vegades apareix
abans. Les edats més freqüents en les quals apareixen les galteres són entre
els 5 i els 9 anys.
Causes
El causant de la parotiditis és un mixovirus
(una espècie de virus). Es tracta d’una malaltia altament contagiosa per
contacte directe, a partir de gotetes disseminades a partir del tracte
respiratori de persones infectades. El període de contagi comença dos dies
abans dels símptomes i continua al cap d’uns dies d’haver desaparegut.
Període
d’incubació
Varia entre 11 i 21 dies.
Simptomatologia
Els primers símptomes solen ser febre moderada
i estrès, cefalees, sensació de malaltia i fred, sequedat de la gola i pèrdua
de la gana, dolor al voltant de les orelles i febre elevada. Als 12 dies,
aquests símptomes solen desaparèixer.
Tractament
Es recomana repòs absolut mentre duri la febre
i la inflamació i el dolor. S’usen analgèsics, antiinflamatoris i dieta tova
per evitar la masticació.
Complicacions
Normalment no es produeixen complicacions. A
vegades, però, la infecció del nervi auditiu pot produir sordesa (molt poc
habitual). També pot produir inflamació de testicles i derivar en esterilitat
en homes adults (molt rarament es produeix).
Prevenció
Trobem una vacuna (la triple vírica). Un cop
passada la malaltia, s’és immune tota la vida.
És una malaltia vírica que afecta a nens/es entre els 6 mesos i 3
anys. Conegut també amb el nom de “la sisena malaltia”, deu la seva denominació
al fet de que es va localitzar després que la resta de malalties exantemàtiques
més conegudes: el xarampió, la escarlatina, la ròssa, la varicel·la, i el
megaloeritema.
Causes
Herpes virus humà tipus 6 i 7.
Període d’incubació
Varia de cinc a quinze dies.
Símptomes
Febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després la febre
desapareix sobtadament, i apareix un exantema (taques a la pell) de color rosa
pàl·lid, localitzat primer al tòrax i posteriorment a coll i cara. Las taques
desapareixen en un parell de dies i no van acompanyades de picor o descamació
de la pell. Hi ha altres símptomes com és la inflamació de la faringe,
l’augment de mida dels ganglis limfàtics a nivell del coll.
Tractament
Antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril. Líquids
abundants per la febre. Quan apareixen les taques no cal fer res.
Complicacions
La convulsió febril és la mes freqüent els primers dies.
Prevenció
El nen/a malalt no ha d’anar a l’escola mentre tingui símptomes.
La web que copio a continuació és molt interessant, ja que descriu moltes malalties de manera esquemàtica:
Lavaricel·laés unamalaltia infecciosa, infecta els nens
petits, entre els dos i els vuit anys d'edat, encara que també poden donar-se
casos entre els adults.
Causes/vies de contagi:
Causada pelvirusde lavaricelozóster(VVZ). Una
persona sana potinhalarel virus a partir de lessecrecionsnasofaringesd'un malalt. La varicel·la es transmet
pel contacte directe amb l'erupció abans de formar-se lacrosta. La malaltia també pot encomanar-se
a partir de les lesionscutànieso
mitjançant objectes contaminats pels malalts. També
es transmet a través de l'aire, persecrecionsrespiratòries d'una persona infectada.
Període
d’incubació:
Entre 9 i 21 dies.
Simptomatologia:
Lamalaltiacomença ambfebremoderada, malestar general, pèrdua de la gana i unaerupciógeneralitzada en la pell. El primer signe de varicel·la
és l'aparició d'unes petiteslesionsde color vermell a la pell. Aquestes lesions adopten la
forma de petitesvesículeso ampolles que se sequen i
apareix unacrostera, que als deu dies
cau sense deixarcicatriu, excepte en el cas
d'haver-se rascat. Es poden localitzar a qualsevol part del cos. També pot
haver-hi mal de coll i elsgangliscervicalspoden estar inflamats. Un altresímptomaés elpicorque acompanya a les lesions.
Tractament:
Contra el virus no
hi ha tractament específic. El metge o la metgessa recepta antitèrmics tipus
paracetamol, si hi ha febre, i fàrmacs per a la picor i per assecar les
vesícules. És convenient beure abundants líquids durant el període febril. Un
cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és
ràpid. En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge o la metgessa prescriurà
el tractament antibiòtic més adient.
Complicacions/seqüeles:
La complicació més freqüent és la sobreinfecció bacteriana de
les lesions que requereixen tractament amb antibiòtics. Més rara és l'aparició
de pneumònia per varicel·la que pot ser fatal en pacients amb disminució de les
seves defenses immunològiques. Altres complicacions poden ser otitis,
laringitis, traqueobronquitis, lesions en la còrnia de l'ull, etc.
Tot quadre de varicel·la que presenta més de 3 a 4 dies de
febre superior a 38 graus de temperatura axil·lar haurà de ser avaluada a la
recerca de complicacions.
Prevenció:
Hi ha una vacuna,
que s'acostuma a posar als nens i nenes entre els 12 i els 15 mesos d'edat i
que no requereix cap dosi de reforç. La desinfecció dels objectes contaminats
amb les secrecions nasofaríngies o les lesions cutànies dels malalts amb
varicel•la és una mesura que pot ajudar a prevenir l'aparició de nous casos
entre les persones que conviuen al voltant d'un cas. És important rentar-se les
mans abans i després d'haver tingut contacte amb persones o material infectats.
