martes, 22 de mayo de 2012

Otitis mitjana


Otitis mitjana
És molt freqüent durant la infància, i es tracta d’una infecció aguda en la orella mitjana.

Causes
La causa es troba en els bacteris Streptococcus pneumoniae o Haemophilus influenzae. Normalment els bacteris arriben a l’orella mitjana a causa d’una infecció a la gola, i els bacteris passen per la trompa d’Eustaqui. Cal dir que els infants que hagin tingut otitis mitjana, cada cop que tenen una infecció a la gola estan exposats a recaure.

Simptomatologia
L’infectat té mal d’orella i una possible supuració, i té una alta temperatura presentat rebuig als aliments, tenint vòmits, diarrees i una pèrdua de pes. Normalment, la otitis mitjana es dóna després d’una rinofaringitis.

Tractament
Es tracten els símptomes i a més a més es poden usar antibiòtics específics. S’alleuja el dolor recolzant la orella sobre una tovallola seca i calenta.

Complicacions
La otitis mitjana, mal tractada, pot derivar en problemes auditius crònics, com una falta d’audició que pot produir sordesa irreversible, supuració crònica, etc.

Prevenció
S’ha d’evitar que entri aigua a les orelles i extremar la higiene en aquestes. En climes freds, es recomana abrigar bé les orelles. 

Conjuntivitis


Conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, membrana mucosa que recobreix l'interior de les parpelles i que s'estén a la part anterior del globus ocular.

Causes/vies de contagi: 
Una de les causes de la conjuntivitis és una infecció bacteriana. Diferents bacteris poden ser responsables de la infecció.

Període d’incubació:
Pot anar d’entre dos dies a dues setmanes.

Simptomatologia: 
Presenten unes manifestacions comunes (enrogiment, fotofòbia i llàgrimes) i altres depenent de la seva causa (lleganyes matutines en les infeccioses, ... amb una durada entre 1 i 3 setmanes.

Tractament: 
Tractament amb col•liris antibiòtics o pomades antibacterianes.

Complicacions/seqüeles: 
En certs casos, la conjuntivitis pot durar mesos o anys. Aquesta classe de conjuntivitis pot ser causada per processos en els quals la parpella es torça cap a fora (ectropi) o cap a dins (entropió), problemes amb els conductes lacrimals, sensibilitat a certs productes químics, exposició a substàncies irritants i infecció causada per un bacteri especialment (típicament la clamídia).

Prevenció: 
Rentar-se bé les mans amb sabó antisèptic i utilitzar tovalloles de paper.

Informació extreta de:

http://kidshealth.org/teen/en_espanol/infecciones/conjunctivitis_esp.html
http://www.dmedicina.com/enfermedades/oftalmologicas/conjuntivitis
http://es.wikipedia.org/wiki/Conjuntivitis

Ull greument afectat per la conjuntivitis


Sida


El síndrome d’immunodeficiència adquirida és el resultat a llarg termini de la infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH). El virus ataca al sistema immunitari i el fa vulnerable a infeccions o tumors. Es pot distingir entre la sida i la sida pediàtrica.

Causes i via de transmissió
La sida pediàtrica és causada pel VIH-1. En la infància, el VIH es transmet pel recte vertical, de mare a fill, durant l’embaràs, el part o la lactància. Els fills de mares amb sida tenen anticossos antiVIH, i per tant, poden donar positiu a la malaltia durant els primer mesos. Aquests anticossos es perden, normalment, entre els primer 15 o 18 mesos de vida. 3 de cada 4 nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel VIH.
·         Infants nascuts de mares seropositives infectats per VIH: 25-35%.
·         Transmissió de mare a fill del virus del VIH com a causa del sida infantil: 90% dels casos.
El virus es troba a la sang, el semen i les secrecions vaginals de les persones infectades. També és present amb menys concentració a la llet materna.
Tant les persones portadores del VIH com les malaltes de sida poden transmetre la malaltia.

Període d’incubació
Entre 1 i 6 setmanes després que el virus entri a l’organisme, aquest desenvolupa anticossos. Pot trigar molts anys a presentar símptomes. En aquest moment es diu que la persona és seropositiva o portadora. El virus es va multiplicant fins que les defenses es comencen a debilitar.

Simptomatologia
Diverses fases.
 A la fase d’infecció aguda els símptomes són pseudogripals. Aquests símptomes desapareixen després d’unes setmanes. Durant aquesta fase el VIH es multiplica i es una fase molt contagiosa.
A la fase asimptomàtica, que pot durar 10 anys o més, es presenten febres, suors nocturnes, pèrdues del 10% o més del pes, sensació de cansament, diarrees... El VIH continua multiplicant-se i causa una progressiva destrucció del sistema immunitari.
Després trobem la fase simptomàtica, amb manifestacions més greus: pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de facultats mentals, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la gana, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives, aparició de lesions violàcies a la pell i una elevada incidència de tumors cancerosos.

Tractament
El millor tractament és la combinació de tres medicaments que poden reduir la presència del virus a la sang fins a nivells pràcticament indetectables, però pot presentar greus efectes secundaris.

Prevenció
·         Pràctiques sexuals segures
·         No consumir drogues, i si es fa, no per via intravenosa, i si es fa, amb agulles desinfectades
·         En dones embarassades, evitar quedar-se embarassades, i si ho fan, evitar alletar. 








Vídeo dinàmic i informatiu sobre el Sida

Meningitis


És una malaltia poc freqüent però molt temuda, ja que s’infecten les membranes del cervell, i en el cas de les meningitis bacterianes, poden deixar seqüeles com sordesa, ceguesa, o provocar la mort. També trobem les meningitis víriques, que es curen soles i no deixen seqüeles. Les meningitis víriques son provocades pels enterovirus, i es presenten en petits brots a l’estiu o la tardor, i es transmeten per la saliva o pels excrements.


Pel que fa a les meningitis bacterianes:
Causa
Són provocades per un meningococ o pel bacteri Haemophilus influenzae tipus B. Es troben a la boca o la gola de molta gent, però només en unes poques passa a la resta del cos a través de la sang provocant la malaltia. Els bacteris abans esmentats es transmeten per l’aire i per les gotes de Flügge. L’ Haemophilus influenzae només provoca meningitis en la infància i sobretot entre els 6 i els 12 mesos. En els 3 primers mesos i passats els 5 anys és difícil que es doni aquesta malaltia. El meningococ, en canvi, afecta a totes les edats, tot i que sobretot afecta en la infància i adolescència.

Període d’incubació
Entre 1 i 10 dies, tot i que en general és inferior a 4 dies.

Simptomatologia
Febre elevada, vòmits, mal de cap intens i rigidesa al clatell. A vegades produeix somnolència i confusió mental. A la pell poden sortir taquetes vermelles.

Tractament
S’ha d’hospitalitzar a l’infectat i aïllar-lo. Aquest tipus de meningitis es tracten amb antibiòtics per via intravenosa, per tant es requereix de l’ingrés urgent en un hospital.

Complicacions
Pot haver seqüeles sensorials (sordesa, ceguesa), motores (paràlisi cerebral) o psíquiques (retard mental).

Prevenció
Pel que fa a la persona que es fa càrrec del malalt o està en contacte, s’ha de medicar durant alguns dies i prendre la vacuna si es tracta del meningococ C. Estar vacunat de meningitis no protegeix contra tots els tipus de meningitis. A Espanya, moltes meningitis són provocades pel meningococ B, contra el qual no existeix vacuna. 







Ara podem sentir parlar a un doctor sobre la malaltia: ens informa sobre la perillositat d'aquesta en els infants

Lambliosi


La Giardia lamblia és un paràsit infantil freqüent al nostre país. Es tracta del paràsit responsable de la gran majoria de diarrees en les escoles bressol i afecta nens/es amb edats compreses entre els 2 i 4 anys.

Causes/vies de contagi: 
És causada per un paràsit intestinal anomenat Giardia lamblia i la via de transmissió és oral mitjançant la ingesta d'aigua o aliments contaminats, així com per contacte directe de nen a nen.

Període d’incubació: 
1 i 4 setmanes

Simptomatologia: 
En la majoria dels casos no presenta símptomes i quan apareixen ho fan a través de diarrea líquida, nàusees, anorèxia i molèsties abdominals.

Tractament: 
Tractament farmacològic antiparasitari per eliminar el paràsit.

Complicacions/seqüeles: 
Si no són tractats poden presentar pèrdua de pes.

Prevenció: 
La prevenció consisteix en la utilització de mesures higièniques personals com són rentar-se les mans abans i després d'ingerir aliments, el bany, la higiene dels aliments que es consumeixen crus com les fruites i verdures.


Informació extreta de:
http://www.wikiteka.com/trabajos/ortografia-455/
https://eines.ioc.cat/doku/fp:importacio:sscc:edi:pdf:1752c03:u5:1_les_malalties_infantils#lambliosi_o_giardia_lamblia

Legionel·losi


La legionel•losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel•losi) o, incorrectament, com a legionel•la, és una malaltia infecciosa.

Causes/vies de contagi: 
Causada per l'acció d'alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila.
Bacteris legionella

Període d’incubació:
Entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.

Simptomatologia: 
És semblant a la de la grip:  febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica.

Tractament:
L’eritromicina i el levofloxacino són els antibiòtics actualment recomanats. Estan disponibles altres substàncies medicinals per als pacients que no toleren l’eritromicina. La malaltia de Pontiac no requereix un tractament específic.

Complicacions/seqüeles: 
Tenen un risc superior les persones inmunodeprimides per malalties com el càncer, malalties del ronyó que requereixen diàlisi, diabetis o VIH. Així mateix, tenen un alt risc aquelles persones que prenen medicines que suprimeixen el sistema immunitari.

Prevenció: 
Neteja i manteniment de les instal•lacions de risc. Molt perillosa en les carxofes de les dutxes, per això és millor que siguin de plàstic.

Informació extreta de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Legionel%C2%B7losi
http://es.wikipedia.org/wiki/Legionelosis#Epidemiolog.C3.ADa

Asma bronquial


A continuació parlarem de l’asma bronquial, una malaltia que cada cop presenta més casos en la població infantil, i que es caracteritza per la presència de crisis i dificultat per respirar i que pot desaparèixer i reaparèixer.

L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols, respectivament. Aquests disminueixen la seva mida, i dificulten l'entrada de l'aire (H2o) en els pulmons.

Causes
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl•lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.
Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al•lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl•lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiper reactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T. Tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl•lules Th2) que condueixen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl•lules presentadores d'antigen, tals com les cèl•lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.
El procés d'inflamació crònica pot ser que condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a una obstrucció irreversible de la via aèria.
A continuació adjunto una imatge on es mostra l’estat de les vies aèries abans i desprès d’un atac d’asma:



Factors desencadenants de l’asma
Al•lèrgia.
Exercici.
Fàrmacs.
Estrès, emocions.
Infecció.
Reflux gastroesofàgic.
Embaràs.

Tractament
Els objectius als que es pretén arribar amb el tractament de l’asma són: mantenir en nivells òptims la funció pulmonar, mantenir nivells normals d’activitat, incloent l’exercici, controlar símptomes crònics i problemàtics, prevenir recaigudes i evitar efectes adversos provocats per les medicines.
En general, trobem dos tipus de medicaments:
Els medicaments antiinflamatoris (detenen i ajuden a prevenir el desenvolupament de la inflamació de les vies respiratòries i són els corticosteroides, el cromoglicat, el nedocromil i els anti-leucotriens).
Els broncodilatadors (obren la via respiratòria relaxant el múscul bronquial).

Complicacions
Les causes poden ser severes: mort, disminució de la capacitat per fer exercici i desenvolupar altres activitats, falta de son degut a símptomes nocturns, canvis permanents en la funció pulmonar, tos persistent i dificultat per respirar tenint que usar un respirador.

Prevenció
Els símptomes d'asma es poden reduir substancialment evitant els desencadenants i les substàncies que irriten les vies respiratòries. Això inclou moltes accions com cobrir els llits amb fundes antial•lèrgiques o eliminar els fums a la llar.
A continuació, em sembla interessant adjuntar un vídeo que ens parla sobre l’increment de l’asma en la població infantil: http://www.youtube.com/watch?v=4AcrMmmH-ho

Informació extreta de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Asma
http://www.alergia.ws/as_tratamiento.htm
http://www.youtube.com/watch?v=4AcrMmmH-ho
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000141.htm

Pneumònies agudes






La pneumònia és una inflamació dels pulmons que provoca una dificultat respiratòria. És freqüent en els nadons de 0 a 1 any. Cal dir que a l’hivern és quan es produeixen més casos de pneumònies, un 75%.

Causes
La malaltia pot estar provocada per un virus (sincital, parainfluença, adenovirus) o per bacteris (pneumococs, Haemophilus influenzae, Klebsiella pneumoniae, legionelles, Rickettsia). També pot ser provocat en molt poques ocasions per protozous, fongs o substàncies químiques. A vegades, la combinació d’un virus i un bacteri pot provocar la pneumònia.

Simptomatologia
Els símptomes varien segons les condicions personals del malalt, però normalment trobem crisis agudes amb calfreds bruscos, sudoració i dolor. Altres símptomes són la febre alta, tos, cefalees, vòmits, taquicàrdia, herpes labial a causa de les baixes defenses, dispnea i cianosi (color blavós de la pell). Acostuma a acabar amb una crisi, igual que quan comença (de manera ràpida i espontània).

Tractament
A vegades calen hospitalitzacions per a dur a terme cures intensives o administrar oxigen. Si la pneumònia és produïda per bacteris cal seguir un tractament amb antibiòtics. Les pneumònies provocades per virus solen curar-se soles i espontàniament. Com a mesura general: fer repòs, ingerir aigua, fer oxigenacions si és necessari i seguir un tractament amb fàrmacs del tipus antitèrmics, analgèsics i broncodilatadors.

Complicacions
La malaltia és greu, però la recuperació sol durar una setmana. Poden, però, sorgir complicacions que afecten al sistema pulmonar, com embassaments pleurals o abscessos pulmonars.


A Perú, per falta de mesures preventives i les baixes temperatures, les morts d'infants per pneumònies o infeccions respiratòries agudes són quelcom abundant:

Bronquiolitis


És una infecció respiratòria produïda per virus en la qual s'inflamen els bronquis i els bronquíols, que són les vies aèries o conductes més petits que porten l'aire dins del pulmó. Afecta als nens i nenes menors de 2 anys, sobretot als menors de 6 mesos.

Causes/vies de contagi:
El virus que causa la bronquiolitis més freqüentment és el VRS, virus respiratori sincitial. Es contagia principalment tocant objectes contaminats amb el virus (per exemple, joguines, xumets,... en els quals solen quedar-se gotes de saliva o mucositat amb el virus) i després tocant-se els ulls, el nas o la boca. També pot contagiar-se respirant gotes de petita grandària que genera la persona que té el virus en tossir o esternudar.

Període d’incubació:
D'entre diversos dies a la setmana, depenent de la infecció causant de la bronquiolitis.

Simptomatologia:
Al principi de la malaltia, els nens i nenes solen presentar un quadre *catarral (augment de mucositat i tos).
Posteriorment, s'inflamen els bronquíols dificultant el pas d'aire a través d'ells. Això pot produir dificultat per respirar (respiració ràpida, marcant les costelles o movent molt l'abdomen) i que s'escoltin “xiulades” o altres sorolls al auscultar al nen. Pot produir-se vòmit o ennuegar-se. 

Tractament:
Buidar-los les fosses nasals fent un rentat nasal (posar sèrum fisiològic i aspirar la mucositat). Elevar una mica la capçalera del llit/bressol ajuda a respirar una mica millor.
Si el nen o nena té febre es poden administrar antitèrmics com el paracetamol i el ibuprofè (aquest últim, en majors de 6 mesos), i també mesures físiques (destapar al nen o banys amb aigua temperada).
La majoria dels medicaments que s'han provat per la bronquiolitis no han demostrat millorar els símptomes.

Complicacions/seqüeles:
Encara que sovint és una malaltia lleu, alguns lactants estan en risc d'una malaltia més greu i requereixen hospitalització. Els nens que han patit bronquiolitis tenen més probabilitats de desenvolupar asma més endavant, però no és clar si la malaltia és en realitat una causa desencadenant de l'asma.

Prevenció:
Rentar-se les mans freqüentment, especialment abans i després de tocar al nen o algun dels objectes que ell utilitza. És també important evitar els llocs concorreguts, especialment on hi hagi molts nens (com a guarderies i parcs infantils).
S'ha d'evitar totalment l'exposició al fum de tabac. Es recomana la lactància materna, ja que els nens que la prenen estan més protegits contra la bronquiolitis.

Informació extreta de:


Tos ferina


La tos ferina és una malaltia infecciosa bacteriana que causa una tos incontrolable. El nom en anglès prové del soroll que es produeix en respirar després de tossir. Qualsevol pot tenir tos ferina, però és més comuna entre els nounats i els nens. És especialment perillosa en els nounats.

Causes/vies de contagi:
És una malaltia produïda per un germen. Una vegada de patir-la deixa immunitat per molt temps però no per a tota la vida. La durada de tot el quadre de la malaltia és perllongat, aproximadament 45 dies.
El contagi és per contacte directe, a través de la saliva, la tos o esternut, i té una durada de 6 a 8 setmanes aproximadament.

Període d’incubació:
El període d'incubació és de 8 a 14 dies i pot atacar al nen des de les primeres setmanes de vida.

Simptomatologia:
Fase catarral: dura d'una a dues setmanes i es caracteritza per tos, esternuts, apatia, febrícula, i falta d'apetit. 
Fase paroxística: dura entre 4 i 6 setmanes i es caracteritza per accessos de tos repetits, seguits per una inspiració profunda i sorollosa (cant de gall). Els vòmits són produïts per l'emmagatzematge de mucositat i la irritació de la faringe. Aquests accessos apareixen més freqüentment durant la nit.
Fase de convalescència: dura de 2 a 3 setmanes i es caracteritza per tos persistent, però sense accessos. Els símptomes van gradualment disminuint-se.

Tractament:
El tractament radica principalment en els antibiòtics, macròlids com l’eritromicina o la claritromicina, si s'inicien prou d'hora en l'etapa catarral. Desafortunadament, la majoria dels pacients són diagnosticats en el curs avançat de la malaltia, quan els antibiòtics poden no ser molt efectius. No obstant això, poden eliminar la presència del bacteri en les secrecions i reduir ràpidament la capacitat del pacient per disseminar la malaltia a uns altres.

Complicacions/seqüeles:
Les complicacions més freqüents de la tos ferina inclouen pneumònia (15-20%), otitis mitjana causada per sobreinfecció secundària amb Haemophilus influenzae o pneumococ, anorèxia, deshidratació, encefalopaties, episodis d'apnea i mort. Les convulsions també es troben en al voltant de 2 a 4%, una complicació inusual, ocorre especialment en el 0,5% dels pacients amb dany cerebral per encefalopaties, que és sovint un dany permanent. La causa exacta no està encara clara. La major part de les hospitalitzacions i pràcticament totes les morts es produeixen en nens menors d'un any de vida.

Prevenció:
Vacunes específiques (DTaP) i les combinades per al tètan, diftèria i tos ferina.
La mesura de control més eficaç és mantenir el nivell més alt possible d'immunització en la comunitat (immunització de grup). El tractament amb determinats antibiòtics, com l’eritromicina, pot escurçar el període de contagi. Les persones infectades o amb probabilitat d'estar-ho han de mantenir-se allunyades dels nens petits i els bebès fins a rebre el tractament correcte. El tractament de les persones que siguin contactes propers de casos de tos *ferina també és una part important de la prevenció.

Informació extreta de:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/whoopingcough.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Tos_ferina#Epidemiolog.C3.ADa
http://www.guiainfantil.com/salud/enfermedades/tosferina.htm
http://www.umm.edu/esp_ency/article/001561prv.htm

                                            Dur vídeo sobre un brot de tos ferina. Nen mexicà.

Diftèria


Es dóna sobretot entre 1 i 5 anys i afecta en gran part a les amígdales, la gola, el nas o la pell. És una malaltia aguda molt infecciosa, i es manifesta sobretot a la infància.

Causes
Es transmet per contacte directe amb la persona infectada, amb una persona convalescent, portadora sana o en període d’incubació, a través de les gotetes que es produeixen per secrecions del nas, la pell, la gola i els ulls. El bacteri causant és el Corynebacterium diphteriae.

Període d’incubació
Als 5 dies d’haver sigut exposat a la malatia, es forma un exsudat de color blanc grisenc que afecta al nas i a la gola.

Simptomatologia
Depèn de la zona on es localitzi:
1.       Diftèria nasal: a vegades passa inadvertida, pel que pot escampar-se cap a la laringe i la faringe. És freqüent en lactants.
2.       Diftèria faríngia: febre baixa, mal de coll, glàndules limfàtiques inflamades al coll. Es pot donar obstrucció respiratòria per l’extensió d’una membrana de color blanc grisenc que s’estén cap als bronquis.
3.       Diftèria laríngia: acostuma a aparèixer després de la faríngia i produir ronquera, afonia i tos de gos.

Tractament
Hospitalitzar al pacient i sotmetre’l a un aïllament respiratori fins que es recuperi. Tractament amb: sèrum antidiftèric, antibiòtics i a vegades assistència respiratòria mecànica.

Complicacions
Si no es tractada correctament, pot afectar al ronyó, al cor i al sistema nerviós, sent possible una paràlisi. Entre un 5% i un 10% dels casos, el pacient mor.
Prevenció
Ens podem immunitzar a través de la vacuna. Si es produeixen brots, cal aïllar a la persona malalta, tractar a les portadores i declarar-ho a les autoritats sanitàries. Haver passat la diftèria no garanteix no recaure. Si es produeix en un grup d’infants, cal examinar a tots els que hagin estat en contacte amb la persona afectada.

Tuberculosi


                                       Interessant vídeo sobre la història de la tuberculosi


Causes
És una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti també causen tuberculosi, però són espècies més rares.

Símptomes
Quan la malaltia esdevé activa, el 75% dels casos són de Tuberculosi pulmonar. Els símptomes inclouen mal al pit, tos sanguinolenta, i una tos productiva i perllongada que dura més de tres setmanes. Els símptomes sistèmics inclouen febre, esgarrifances, suors nocturnes,pèrdua d'apetit, pèrdua de pes, pal·lidesa, i sovint una tendència a cansar-se molt fàcilment.
En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de Tuberculosi, denominats col·lectivament tuberculosi extra pulmonar. 

Tractament
El tractament de la Tuberculosi utilitza antibiòtics per matar els bacteris. Els dos antibiòtics utilitzats més habitualment són la rifampicina i la isoniazida. Tanmateix, en lloc del curt tractament amb antibiòtics habitualment utilitzat per curar altres infeccions bacterianes, la Tuberculosi requereix períodes molt més llargs de tractament (entre mig any i un any) per eliminar completament els micobacteris del cos. En el tractament de la Tuberculosi latent se sol utilitzar un únic antibiòtic, mentre que la malaltia activa es tracta millor amb combinacions de diversos antibiòtics, per reduir el risc que els bacteris desenvolupin una resistència als antibiòtics. Les persones que tenen infeccions latents són tractades per evitar que més endavant progressin a la malaltia activa. Tanmateix el tractament amb rifampicina i pirazinamida no és lliure de riscs.

Complicacions
Els trastorns es classifiquen bàsicament en tuberculosi pulmonar, la més freqüent, i la tuberculosi extra pulmonar en la qual els bacils que infecten els pulmons es dirigeixen a altres òrgans del pacient.
Aproximadament en un 90% dels casos, la primoinfecció tuberculosa és asimptomàtica, i només es pot constatar més endavant. En la resta dels casos es presenten algunes manifestacions respiratòries com ara la tos seca, i d'altres de caràcter general com ara la pèrdua de gana, prostració, debilitat i síndrome febril, caracteritzada per un augment de temperatura corporal acompanyada de suors abundants. El trastorn no sol evolucionar gràcies a l'acció immunològica, tot i quan es presentin símptomes i sigui diagnosticat, el tractament abreuja la durada i preveu la possible disseminació dels bacils cap a altres teixit o òrgans.

Prevenció
La prevenció i el control de la Tuberculosi utilitza dos enfocaments paral·lels. En el primer, les persones amb Tuberculosi i els seus contactes són identificats i tractats. La identificació d'infeccions sovint implica analitzar grups d'alt risc en busca de Tuberculosi. En el segon enfocament, els nens són vacunats per protegir-los de la malaltia. Desafortunadament, no hi ha cap vacuna que ofereixi una protecció fiable als adults. Tanmateix, en regions tropicals en què el nivell d'altres espècies de micobacteris és elevat, l'exposició a micobacteris no tuberculosos proporciona una certa protecció  contra la Tuberculosi.

Grip


La grip és una malaltia infecciosa  i que afecta els humans i els animals.

Causes/vies de contagi:
Causada pels virus de la família Orthomyxoviridae que inclou els gèneres Influenzavirus A, B i C.
El virus entra per les vies respiratòries a través de les petites gotes de saliva dels esternuts.

Període d’incubació:
De dos dies a una setmana.

Simptomatologia:
Són símptomes habituals de la grip la febre, el mal de cap, el cansament, la tos seca, el mal de coll, la congestió nasal, els esternuts, la irritació d'ulls, el dolor al cos o la sensació de fred.

Tractament:
El tractament de la grip és per combatre els símptomes. El paracetamol i l’ àcid acetilsalicílic són els medicaments més útils per a la febre i el dolor. Si es presenten altres símptomes es tractaran de forma puntual. El descans és important per ajudar a la millora de la infecció.

Complicacions/seqüeles:
En algunes persones, la grip pot causar complicacions greus, com pneumònia bacteriana, deshidratació i empitjorament d'afeccions mèdiques cròniques, com la insuficiència cardíaca congestiva, l'asma o la diabetis. Tant als nens com als adults se'ls poden presentar sinusitis i infeccions de l'oïda.

Prevenció:
La prevenció més adequada per a la grip és la vacunació. La vacuna és anual, les persones en les quals està recomanat vacunar-se són les afectades per patologies respiratòries i cardíaques cròniques, immunodeprimits, i persones en contacte quotidià amb aquests malalts.
Seguir unes bones pràctiques d'higiene. Això ajuda a disminuir la transmissió del virus i és l'acció més efectiva per protegir-se i protegir els altres.

Informació extreta de:

Refredat comú

El refredat, que gairebé tothom a patit alguna vegada, està inclòs dins de les malalties respiratòries. El refredat comú és d’origen infecciós, i els microorganismes causants són alguns virus.
Rinovirus

Causa
El virus més freqüent que causa el refredat és el rinovirus, responsable del 25-30% dels episodis patològics. Es transmet al tossir o esternudar, per via aèria. El refredat és una infecció vírica de curs benigne.

Simptomatologia
Es presenten mals de coll, rinorrea (mocs), mal de cap, tos, esternuts i a vegades febre baixa durant 3 o 4 dies.

Tractament
Tractament dels símptomes. És recomanable alleujar l’obstrucció nasal amb sèrum fisiològic i hidratar-se molt. Si puja la febre podem usar antitèrmic. Per facilitar la respiració, és recomanable mantenir un ambient humit. 

Parotiditis


Popularment és coneguda com galteres. És una malaltia vírica que afecta al teixit glandular i nerviós. Es produeix tumefacció en les glàndules salivals. Pot aparèixer de manera esporàdica o en epidèmies locals. Normalment apareix a partir dels 3 anys, poques vegades apareix abans. Les edats més freqüents en les quals apareixen les galteres són entre els 5 i els 9 anys.

Causes
El causant de la parotiditis és un mixovirus (una espècie de virus). Es tracta d’una malaltia altament contagiosa per contacte directe, a partir de gotetes disseminades a partir del tracte respiratori de persones infectades. El període de contagi comença dos dies abans dels símptomes i continua al cap d’uns dies d’haver desaparegut.

Període d’incubació
Varia entre 11 i 21 dies.

Simptomatologia
Els primers símptomes solen ser febre moderada i estrès, cefalees, sensació de malaltia i fred, sequedat de la gola i pèrdua de la gana, dolor al voltant de les orelles i febre elevada. Als 12 dies, aquests símptomes solen desaparèixer.

Tractament
Es recomana repòs absolut mentre duri la febre i la inflamació i el dolor. S’usen analgèsics, antiinflamatoris i dieta tova per evitar la masticació.

Complicacions
Normalment no es produeixen complicacions. A vegades, però, la infecció del nervi auditiu pot produir sordesa (molt poc habitual). També pot produir inflamació de testicles i derivar en esterilitat en homes adults (molt rarament es produeix).

Prevenció
Trobem una vacuna (la triple vírica). Un cop passada la malaltia, s’és immune tota la vida. 


                                                   
                                                        Vídeo resum sobre la malaltia

Exantema sobtat


És una malaltia vírica que afecta a nens/es entre els 6 mesos i 3 anys. Conegut també amb el nom de “la sisena malaltia”, deu la seva denominació al fet de que es va localitzar després que la resta de malalties exantemàtiques més conegudes: el xarampió, la escarlatina, la ròssa, la varicel·la, i el megaloeritema.

Causes
Herpes virus humà tipus 6 i 7.

Període d’incubació
Varia de cinc a quinze dies.

Símptomes
Febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després la febre desapareix sobtadament, i apareix un exantema (taques a la pell) de color rosa pàl·lid, localitzat primer al tòrax i posteriorment a coll i cara. Las taques desapareixen en un parell de dies i no van acompanyades de picor o descamació de la pell. Hi ha altres símptomes com és la inflamació de la faringe, l’augment de mida dels ganglis limfàtics a nivell del coll.

Tractament
Antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril. Líquids abundants per la febre. Quan apareixen les taques no cal fer res.

Complicacions
La convulsió febril és la mes freqüent els primers dies.

Prevenció
El nen/a malalt no ha d’anar a l’escola mentre tingui símptomes.

La web que copio a continuació és molt interessant, ja que descriu moltes malalties de manera esquemàtica:


Varicel·la


La varicel·la és una malaltia infecciosa, infecta els nens petits, entre els dos i els vuit anys d'edat, encara que també poden donar-se casos entre els adults.

Causes/vies de contagi:
Causada pel virus de la varicelozóster (VVZ). Una persona sana pot inhalar el virus a partir de les secrecions nasofaringes d'un malalt. La varicel·la es transmet pel contacte directe amb l'erupció abans de formar-se la crosta. La malaltia també pot encomanar-se a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts. També es transmet a través de l'aire, per secrecions respiratòries d'una persona infectada.

Període d’incubació:
Entre 9 i 21 dies.

Simptomatologia:
La malaltia comença amb febre moderada, malestar general, pèrdua de la gana i una erupció generalitzada en la pell. El primer signe de varicel·la és l'aparició d'unes petites lesions de color vermell a la pell. Aquestes lesions adopten la forma de petites vesícules o ampolles que se sequen i apareix una crostera, que als deu dies cau sense deixar cicatriu, excepte en el cas d'haver-se rascat. Es poden localitzar a qualsevol part del cos. També pot haver-hi mal de coll i els ganglis cervicals poden estar inflamats. Un altre símptoma és el picor que acompanya a les lesions.

Tractament:
Contra el virus no hi ha tractament específic. El metge o la metgessa recepta antitèrmics tipus paracetamol, si hi ha febre, i fàrmacs per a la picor i per assecar les vesícules. És convenient beure abundants líquids durant el període febril. Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid. En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge o la metgessa prescriurà el tractament antibiòtic més adient.

Complicacions/seqüeles:
La complicació més freqüent és la sobreinfecció bacteriana de les lesions que requereixen tractament amb antibiòtics. Més rara és l'aparició de pneumònia per varicel·la que pot ser fatal en pacients amb disminució de les seves defenses immunològiques. Altres complicacions poden ser otitis, laringitis, traqueobronquitis, lesions en la còrnia de l'ull, etc.
Tot quadre de varicel·la que presenta més de 3 a 4 dies de febre superior a 38 graus de temperatura axil·lar haurà de ser avaluada a la recerca de complicacions.

Prevenció:
Hi ha una vacuna, que s'acostuma a posar als nens i nenes entre els 12 i els 15 mesos d'edat i que no requereix cap dosi de reforç. La desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaríngies o les lesions cutànies dels malalts amb varicel•la és una mesura que pot ajudar a prevenir l'aparició de nous casos entre les persones que conviuen al voltant d'un cas. És important rentar-se les mans abans i després d'haver tingut contacte amb persones o material infectats.

Informació extreta de: