Tuberculosi

                                       Interessant vídeo sobre la història de la tuberculosi

Causes

És una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti també causen tuberculosi, però són espècies més rares.

Símptomes

Quan la malaltia esdevé activa, el 75% dels casos són de Tuberculosi pulmonar. Els símptomes inclouen mal al pit, tos sanguinolenta, i una tos productiva i perllongada que dura més de tres setmanes. Els símptomes sistèmics inclouen febre, esgarrifances, suors nocturnes,pèrdua d'apetit, pèrdua de pes, pal·lidesa, i sovint una tendència a cansar-se molt fàcilment.

En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de Tuberculosi, denominats col·lectivament tuberculosi extra pulmonar. 

Tractament

El tractament de la Tuberculosi utilitza antibiòtics per matar els bacteris. Els dos antibiòtics utilitzats més habitualment són la rifampicina i la isoniazida. Tanmateix, en lloc del curt tractament amb antibiòtics habitualment utilitzat per curar altres infeccions bacterianes, la Tuberculosi requereix períodes molt més llargs de tractament (entre mig any i un any) per eliminar completament els micobacteris del cos. En el tractament de la Tuberculosi latent se sol utilitzar un únic antibiòtic, mentre que la malaltia activa es tracta millor amb combinacions de diversos antibiòtics, per reduir el risc que els bacteris desenvolupin una resistència als antibiòtics. Les persones que tenen infeccions latents són tractades per evitar que més endavant progressin a la malaltia activa. Tanmateix el tractament amb rifampicina i pirazinamida no és lliure de riscs.

Complicacions

Els trastorns es classifiquen bàsicament en tuberculosi pulmonar, la més freqüent, i la tuberculosi extra pulmonar en la qual els bacils que infecten els pulmons es dirigeixen a altres òrgans del pacient.

Aproximadament en un 90% dels casos, la primoinfecció tuberculosa és asimptomàtica, i només es pot constatar més endavant. En la resta dels casos es presenten algunes manifestacions respiratòries com ara la tos seca, i d'altres de caràcter general com ara la pèrdua de gana, prostració, debilitat i síndrome febril, caracteritzada per un augment de temperatura corporal acompanyada de suors abundants. El trastorn no sol evolucionar gràcies a l'acció immunològica, tot i quan es presentin símptomes i sigui diagnosticat, el tractament abreuja la durada i preveu la possible disseminació dels bacils cap a altres teixit o òrgans.

Prevenció

La prevenció i el control de la Tuberculosi utilitza dos enfocaments paral·lels. En el primer, les persones amb Tuberculosi i els seus contactes són identificats i tractats. La identificació d'infeccions sovint implica analitzar grups d'alt risc en busca de Tuberculosi. En el segon enfocament, els nens són vacunats per protegir-los de la malaltia. Desafortunadament, no hi ha cap vacuna que ofereixi una protecció fiable als adults. Tanmateix, en regions tropicals en què el nivell d'altres espècies de micobacteris és elevat, l'exposició a micobacteris no tuberculosos proporciona una certa protecció  contra la Tuberculosi.